lunes, 9 de marzo de 2026
RAMPAIRE - "Aire" (Hidden DIY, 2026)
lunes, 12 de enero de 2026
TERRAE - "Nostre gra" (Microscopi, 2025)
lunes, 11 de noviembre de 2024
FABIO VEGA AND THE QUIET MEN - "Burning" (autoeditado, 2024)
Fabio ha querido recuperar sonoridades primigenias, volver a la calidez analógica de antaño. Para hacerlo se presenta ahora como FABIO VEGA AND THE QUIET MEN y este nuevo trabajo, Burning (2024). Completan la formación Kike Pellicer (bajo), Pedro Jiménez (guitarra eléctrica) y Chiri (batería).
lunes, 5 de febrero de 2024
OBSCENS - "Sota un cel sord" (2023)

El disc arrenca amb el monumental rock progressiu de "Sens pressa" i intenses notes al piano presentant-lo. Enseguida s'afegirant a la festa la guitarra, baix i bateria amb l'Ernest, primer recitant, després ja desplegant la seva corpulència vocal. Al segon minut ens passa per damunt un canvi de ritme tan inesperat com encisador posant el llaç de regal a un tall incontestable.
"Andana quatre" (videoclip insertat a peu de pàgina) va ser el single avançament de Sota un cel sord amb el seu hard-rock directe a la vena. Si aquest tren que sortirà de "l'andana 4" porta com a maquinistes als OBSCENS jo m'hi pujo amb els ulls tancats i amb aquest equipatge: <<Ni maletes, no cal pes, no hi ha més que un vagó que a nous indrets se l'emporta>>.
La balada "Els amants" amb una línea de baix imperial des del minut cero que s'alia amb els sommiadors sintes, fins que arriba el decisiu "solo" de guitarra als dos minuts i mig de metratge per a emmarcar un altre temarraco.
El mig temps "Sal a la sang" brilla amb les seves notes contundents i lírica vitalista. Em transmet llibertat, natura, ganes de gaudir del nostre entorn deltaic. Vinga, anem-hi!
"Noia amb ulls de gata" es la segona balada del disc amb els teclats (piano i sintes) acaronant la veu de l'Ernest, exposant un amor en majúscules com a llenç sobre el que pintar una cançó deliciosa.
lunes, 7 de febrero de 2022
TEMPS AL TEMPS - "Hivern" (2021)
TEMPS AL TEMPS estan en marxa com a grup des del 2003 amb Josep Guàrdia (veu i guitarra rítmica) d'Arens de Lledó com a membre fixe. En la actualitat la banda passa a ser duo amb l'Enric Sunyer (guitarra solista) de Batea. Una formació que posa música a poesies d'autors de La Franja, Terra Alta i Matarranya, Catalunya i Aragó. El seu projecte està molt connectat al territori, un que no entén de fronteres sinó d'identitat comuna, costums i tradicions. Amb fort tret reivindicatiu de la particularitat d'un parlar dins de la llengua catalana, eix fonamental d'unió per a una demarcació amb paisatges tan col.lectius.
Tal com ells diuen, TEMPS AL TEMPS es trobem còmodes amb la naturalesa, la vida en petit format, al poble, sense pressa, conservant el patrimoni que representen els costums i les maneres de parlar, donant valor als poetes locals, i tots aquells creadors que, amateurs en el nostre entorn, troben la bellesa al seu voltant i senten la necessitat d’expressar-la.
Musicalment poden navegar entre cantautors també catalanoparlants, com Ramon Muntaner o l'Ovidi Montllor, i un folk americà amb solera d'artistes com la Joan Baez o el Bob Dylan menys elèctric.
El seu més recent treball és l'EP "Hivern" (2021), amb 6 cançons més una versió del seu tema principal, "Bruixes".
Arranca l'escolta amb la cançó que li dona títol. Un suau arpegi guitarrer ens dona la benvinguda amb la incorporació de la guitarra elèctrica per a fer-lo créixer. Tot això mentre ens deleitem amb la descripció del paisatge hivernal de la Terra Alta i el Matarranya que conté un poema de la Cesca Calaf, d’arrels Calaceitanes.
La lletra de "Les Bruixes" és una adaptació del poema homònim de Desideri Lombarte, poeta de referència a l’Aragó catalanòfon. Armònicament em recorda sutilment a "Cançó de La Plaça del Diamant" del Ramon Muntaner. Meravellós tall que no podría tenir millor reflexe visual que amb el seu videoclip (insertat a peu de pàgina), a partir de dibuixos de l'il.lustrador Albert Asensio, el mateix que vesteix la bucòlica portada del disc.
"Les Oliveres" és una adaptació del poema original d’Andreu Alanyà, originari de Batea, pagès i paleta d’ofici. Parla del record del seu pare que li evoquen les oliveres que junts van collir i treballar durant tants anys. Tot i l'aire melancòlic que desprén, instrumentalment és la cançó amb més estructura pop del conjunt, una combinació que augmenta el seu encanteri.
A "Foc i Flama" hi han dos poemes de Desideri Lombarte que, al compartir temàtica, s’han agrupat en una única cançó. Magistral adaptació amb una part parlada a l'estrofa, solemne, que desemboca en una tornada cantada, culminant el seu místic missatge.
miércoles, 22 de diciembre de 2021
GEBRE - "Riu Amunt" (The Indian Runners, 2021)
La banda GEBRE vienen de Flix (Tarragona) y lo forman Aleix Ferrús (voz y guitarra eléctrica), Adrià González (guitarra eléctrica), Dani Cervera (bajo) y Llorenç Orriols (batería). Riu Amunt (The Indian Runners, 2021) es su primer larga duración después de que lanzaran en 2019 el EP debut Marçà-Falset.
Navegando entre un power-pop y surf-rock muy 90's, GEBRE nos regalan un disco luminoso, melódico, con cierto aire nostálgico revoloteando por ahí. Comenzando por la portada, un diseño del mismo Adrià González a partir de una fotografía de su abuelo materno, donde se ven a unos niños entre unas rocas y un azul profundo adueñándose de la imagen.
Riu Amunt arranca con "Quan tot va començar" y la descripción de una sutil violencia machista, la que se disimula tras una supuesta jerarquía patriarcal de hogar tradicional, demasiado presente aún en nuestros días. Sus amables notas no pueden esconder el drama de la realidad.
"Desapareix" fue el primer avance del álbum, un corte en el que el mismo título parece desvelar el deseo del protagonista de la historia, "desaparecer". Víctima, como tantos, valga el apunte, de una monotonía congénita, laboral y vital. Su armonioso desarrollo, con unas acogedoras guitarras como queriendo consolar al susodicho, deberían animarle a intentar cambiar su modus vivendi.
"Dos quarts de sis" es una entrañable aproximación al sentimiento de identidad de un país, a partir de la cotidianidad, de la convivencia. Un dulce medio tiempo pop para reflexionar entre líneas.
"Me van salvar" con esos coros surferos, guitarras y batería, más enérgicas que la media y un solo guitarrero hacia mitad del corte como guinda para otro tema redondo del cuarteto. La sigue "Ni un dia més", rítmicamente prima hermana, briosa, pura rebeldía contra la rutina.
¡Qué bien cuando se está bien! Es lo que parece querer gritar a los cuatro vientos el protagonista de la historia de "Ja no penso en les ferides", con un notable aire brit-pop soplando por ahí.
A veces deseamos con todas nuestras fuerzas que suceda, que "Demà sortirà el sol" ("mañana saldrá el sol"). Pero luego todo sigue igual, no clarea, seguimos igual de encapotados. Las reconfortantes notas del tema podrían impulsarnos a cambiar el panorama.
La vigorosa "Ningú no ho sap", con ese oportuno solo de guitarra hacia su mitad, nos conduce a ese homenaje a la pasión por la música que es "Per què faig cançons". Un espléndido riff de guitarra culmina una canción que nos representa.
miércoles, 17 de noviembre de 2021
RAMPAIRE - "Aigua del Cel" (Segell Microscopi, 2021)
RAMPAIRE és el nom dels arrossars que la família de l'ampostí Alfred Porres conserva al Delta de l'Ebre i a la vegada el que ell va triar per al seu projecte personal. El music porta a la seva esquena una extensa carrera musical des dels començaments dels noranta quan capitanejava Atzucac, banda amb la que va publicar el disc Paradisos possibles (Soviet Records, 1993).
Aigua del Cel (Segell Microscopi, 2021) és el seu segon disc després de L'era de les revolucions (2019) i els EP Pedretes (2018) i Sol (2015).
El present treball transpira sonoritats en essència pop però marcades per un sabor americà, potser l'aparició en moments del treball de la lap steel hi te molt a veure. RAMPAIRE va desplegant vivencies y experiències sense escatimar perspectives però enfocant-ho sempre amb un tarannà vitalista.
Produït, enregistrat i mesclat per Albert Freixas i l'Eduard González, que varen ser membres tots dos de la banda Ix! (2007-2016), Aigua del Cel arranca amb la cançó titular i uns ensucrats acords de guitarra elèctrica donant el pas a un cant homenatge a l'existència amb versos tan concloents com: <<La vida és tot i res dins l'univers, al despertar serem aigua del cel. >>
Fill i net d'arrossaires del Delta com és, no podia deixar d'esmentar la seva terra en passatges del treball com en l'encantador mig temps "Ran de mar". A més amb pincellada reivindicativa inclosa sobre la seva vulnerabilitat: <<...I és tan ran de mar que, quan bufa el vent de llevant, s'ofega al meu davant. I soc tan ran de mar que, quan s'ofega, em sento tan,tan insignificant. S'enfonsa a poc a poc la línea de l'horitzó. Tan fràgil com un castell d'arena dins la tempesta, la platja del Trabucador...>>
![]() |
Foto de Quim Giró |
Seguim posant la vida per endavant amb "Les Vides", no podía tenir títol més aclaridor, arrancant amb una metàfora fruitera ben reveladora: <<Les vides són com préssecs grocs, maduren bé si els toca el sol...>> Una vegada més es fa palès el gran treball en la secció de corda a n'aquest àlbum. La lap steel, la guitarra acústica, l'elèctrica i el baix es conjuren per a regalar-te una festa per als teus sentits. La personal e intransferible veu de l'Alfred posa la resta.
"Tres Instants" és tant emotiva com agredolça, la balada de l'àlbum. Aquí el piano és el gran protagonista instrumental dins d'un tall intimista, tendre, per a gaudir a foc lent. És això mateix, la descripció de "tres instants" especials durant el principi, transcurs i final d'una vida.
Ens recuperem de la intensitat emocional viscuda amb el ritme en un toquet tropical de "Los Dies que Vindran". Alfred es pregunta pel futur, un de tant incert com segur apassionant, creuem els dits per a que així sigui.
"Te'n Vas" (videoclip insertat al final de la página) va ser el single avançament d'Aigua del Cel. Una cançó molt especial per a l'artista ja que a més incorpora, en la seva versió al disc, una estrofa cantada pel seu fill Àlex. Resplendent encara que denotant una aurèola marcadament nostàlgica.
lunes, 8 de noviembre de 2021
Festival SELECTES 2021 - 13/11/2021 La Ràpita (Terres de l'Ebre)
L’Associació Cultural El Petit Comitè ens ofereix el proper dissabte dia 13 de novembre a partir de les 18h a l’Auditori Sixto Mir de La Ràpita (Terres de l'Ebre) el Festival SELECTES. Una vetllada musical delicatessen, d'aquelles que se sap abans d'hora que deixaran bona emprempta en els asistents a la mateixa.
Tercera edició d'un Festival nascut amb ànima de petit format però que es va consolidant un pas més enllà. L'any passat es va tenir que suspendre per la pandèmia i ara torna amb més força si cal, amb aquestes quatre propostes musicals, a cadascuna més estimulant:
L-R
Són les sigles sota les que podem trobar a Leticia Baselgas i a Rubén Bada. El duet asturià, després de la revolució que va suposar el seu primer disc al 2018, van un pas més enllà en la seva proposta post-folk amb N.O.S.(2021). Ara a més d'adaptacions de cançons tradicionals, signen per primer cop temes propis. Jotes i "muñeiras" convivint en armonia amb guitarres blues-rock. T'ho perdràs?
ÚLTIM CAVALL
La banda del Garraf ÚLTIM CAVALL són Rafa Monzó (guitarres i veu), Francesc Pascual (bateria), Jacob Serra (guitarres) i Toni Jordán (baix). Alaska (Discos de Kirlian, 19) va ser el seu segon àlbum després de l'estupend Records de Kyoto (2017) i tercer treball en total fins ara comptant el seu no menys brillant EP debut Últim Cavall (2015). Pots trobar les publicacions que els hem dedicat clicant al damunt de cada títol. Desplegaran al damunt l'escenari el seu arrebatador arsenal dream-pop i shoegaze en una de les darreres presentacions de Alaska ja que ara estan enfrascats en la grabació d'un nou disc que veurà la llum en els pròxims mesos.
Aquí pots escoltar el programa de ràdio Música Crònica a Ràdio Alfacs que li vam dedicar a Alaska.
RUISEÑORA
Aques duet format per Elia Maqueda i Atilio González mesclen el folclore extremeny amb la música electrònica. Dissabte a l'Auditori pressentaran el seu tercer disc La Jara (2021) i mostraran un directe més enfocat al ball, amb el que serà complicat mantenir al respectable assegut al seu seient, qui avisa no és traïdor 😉
MIQUI PUIG & ACP
Parlar de Miqui Puig és fer-ho d'una legenda viva del millor pop estatal, compositor, intèrpret, productor, Dj, locutor radiofònic, presentador... A més ens arriba amb la seva superbanda Asociación Cicloturista Puig o Associazione Ciclistica Popolare, com més convingui.
El seu darrer àlbum fins al dia d'avui, el meravellós 15 Canciones de amor, barro y motocicletas (El Segell del Primavera / Universal Music Spain, 2019), és rítmicament fet per a ballar, on el pop dominant s'agermana amb el funk, el soul, i fins i tot en algun compàs amb la música disco. Per al dissabte s'acosta un potent desplegament d'elegància festiva al damunt l'escenari.
domingo, 17 de octubre de 2021
LAURA GUARCH - "Krëodylia" (Segell Microscopi, 2021)
"Chreode" es un neologismo acuñado por el biólogo C. H. Waddington para representar el desarrollo o camino seguido por una célula y cómo crece como parte de un órgano. De ahí surgió la palabra inventada Krëodylia, título del debut en formato largo de la ulldeconense (Terres de l'Ebre - Cataluña) LAURA GUARCH. Conceptualmente el disco busca mucho la textura a través de capas sonoras electrónicas vistiendo su armazón pop. Imperando el trabajo de las voces que permiten viajar a través de sus notas, explorando nuestra relación con la naturaleza y el medio ambiente, con una aureola de profunda espiritualidad. El castellano, el catalán y el inglés son las herramientas escogidas con las que plasmar en letra sentimientos y emociones.
Tras pasar seis años viviendo en Londres, involucrada en multitud de proyectos musicales, Laura vuelve a sus orígenes (Ulldecona) para volcar sus experiencias acumuladas en este espléndido álbum.
La a capela "Reconquístate" abre el trabajo pasando del castellano al inglés i viceversa para reivindicar el respeto a si mismo y la autoestima como plataforma desde donde catapultarse en la vida.
"Body in Pain" es un tema que va evolucionando in crescendo, desde la práctica desnudez vocal hasta la llegada a una fiesta de beats y loops con el piano como maestro de ceremonias. Adquiere una cadencia tal que puede resultar incluso bailable en su tramo final. Uno de los temas más inmediatos del conjunto.
![]() |
| Foto de Sílvia Poch |
Quizás "Círculo Lunar" (videoclip insertado a pie de página) sea la canción que más claramente muestre el concepto del álbum, con la madre Tierra y el empoderamiento de la figura femenina como grandes protagonistas. Un corte con tres partes bien diferenciadas y evolución simétrica (intro, estrofa y estribillo, para cerrar con vuelta al intro), actuando como capítulos de una misma historia.
La trip-hopera "Post-Truth" tiene un poder de hechizo considerable, tanto que puede incluso hacer que levites durante su clamoroso estribillo.
Llega "Boira" y te enamoras, tal cual, la preciosa voz de LAURA GUARCH y lánguidas notas al piano, poco más, suficiente para emocionarte con esa caricia hecha canción. Tal como reza su lírica final: <<...Una carícia suau, un bany, un vol, allà on pugui trobar-te, agafar-te de la mà i riure. (una caricia suave, un baño, un vuelo, allí donde pueda encontrarte, cogerte de la mano y reír.)>>
Con "Fleeting Light" nos enfrentamos cara a cara a la aniquilación a la que estamos sometiendo a la flora y fauna del planeta. La progresiva "Nàufrags", recoge hábilmente la metáfora entre la soledad e inquietud de esos mismos "naúfragos" y la propia vivida durante la pandemia. Fueron dos singles lanzados durante el pasado año y que fueron incluidos finalmente en Krëodylia.
![]() |
| Foto de Sílvia Poch |
Entramos en el tridente de temas final del álbum con "A Loving Sound", sobre la inmigración y los conflictos de los que se huye tan desesperado como para escoger la vía de dejarlo todo para sobrevivir. Un corte partido en dos, inicialmente marcial, inquietante, con el <<Stop!>> como punto de partida y cierre. Se nos dirige hacia un estribillo ultra melódico, la otra cara de la misma moneda, como el abrazo que seguro bien necesitan los protagonistas de la historia.
sábado, 29 de agosto de 2020
ODINA - "What I Never Told You" (2020)
Aprovechamos para felicitar al Festival Eufònic por la organización, como siempre impecable pero en la situación actual aún más destacable. El marco elegido al aire libre para velar de la mejor manera por la seguridad en tiempos de pandemia era tan efectivo como incomparable. Reivindicamos a rabiar el hashtag #laculturaessegura, confirmado de primera mano.
lunes, 2 de septiembre de 2019
MENUT - "Terra d'argila" (Discmedi, 19)
Imagínate que el músico estadounidense Sufjan Stevens se ha perdido una temporada por esas tierras, empapándose de sus usos y costumbres; navegando por el Ebro, catando sus esquisiteces culinarias y sumergiéndose en su folclore. Luego, de regreso a Michigan, recopila esas vivencias en un álbum llamándolo Terra d'argila (Discmedi, 19).
"Seguint Riberes" (clip al final del post) se erige como un maravilloso arranque de trabajo; junto con el corte que da título al álbum, "Al Canalet" y el cierre "Espurnes", cuatro canciones que si fueran publicadas por el anteriormente mencionado Sufjan, seguro tendrían su merecida repercusión global. Delicada belleza y emotividad a flor de piel.
martes, 7 de mayo de 2019
OBSCENS - "Nem-hi!!" (autoeditat, 2019)
lunes, 12 de febrero de 2018
A QUIET MAN - "From the Sea" (2018)
Nos ponemos menos carnales a la vez que nos sobreviene la dulzura a ritmo de bossa-nova con "I Want You", una preciosa plegaria por la supervivencia de un amor que parece herido de muerte. Permanecemos nostálgicos con "Empty Boat (in an empty room)", con unos ensoñadores giros arabescos y una arrebatadora deriva instrumental en su segunda mitad que provoca que no queramos que el corte acabe nunca jamás.
miércoles, 7 de febrero de 2018
XARIM ARESTÉ - "Polinèsies" (Bankrobber, 17)
Polinèsies contiene de todo y bueno: majestuosa americana en el arranque "Indomables" (clip a pie de post); reminiscencias cabareteras con "M'ho has d'escriure amb foc"; pop de corte clásico en "Un llamb i un tro" y "Anem tirant"; baladones como "La flor" y "Descalç"; country juguetón en "Sóc un mirall per tu"; delicadeza folk para homenajear al río Ebro que baña su tierra natal en "Riu amunt"; blues embriagador primero y singular desarrollo popero después en "Ha quedat clar", de las más sorprendentes del conjunto, algo así como tres canciones en una; y la psicodélica "Mil antenes".
jueves, 4 de mayo de 2017
A QUIET MAN - "Love is Gone" (2017)
![]() |
Sigue a A QUIET MAN en la red:
martes, 22 de noviembre de 2016
TONYO RIOT - "La família Agustí" (EP 2016)
Tonyo nos cuenta la esencia del álbum canción a canción:
martes, 9 de agosto de 2016
EUFÒNIC 2016, Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre (1-4 septiembre)
Por otro lado, aumenta la presencia internacional con artistas punteros como el húngaro Gábor Lázár, la primera actuación en España del artista de culto italiano Gigi Masin, los suecos Mats Erlandsson y Maria W Horn, la japonesa Kyoka -la primera mujer en fichar por el sello berlinés Raster-Noton- o los italianos Quiet Ensemble que inaugurarán el festival con una performance de luz y sonido. En la quinta edición de Eufònic contaremos también con nombres imprescindibles de la escena experimental y electrónica con artistas multimedia como Mar Canet y Varvara Guljajeva o Blanca Regina, o propuestas musicales de la mano de Fasenuova, Sunny Graves, Ferran Palau, Nico Roig, Ángel Molina, Edgar de Ramón, Awwz, Svper, BadGyal Alba, Las VVitch, DJ2D2, Matías Rossi ( Bradien).
lunes, 27 de junio de 2016
MAZONI live 12es JORNADES MUSICALS A L'ERMITA DE LA PIETAT D'ULLDECONA
miércoles, 15 de junio de 2016
A QUIET MAN - "Hypnotized" (2016)
En esta ocasión opta por inyectar electrónica a la mayoría de sus temas, agrandando con ello el abanico de sonoridades pop melódico, soul y jazz, marca de la casa. Algo que ya había testado en anteriores trabajos, como en Into the Night (2014), pero que ahora se hace más palpable.
Nos adentramos en esa carretera sinuosa que aparece en la portada con "Criminal", que a modo de mantra nos advierte: "I'm a criminal/You know I kill for lust/I'm a criminal, under the spell of a blue moon". Es que realmente Fabio es algo parecido, una especie de criminal sonoro que va dejando víctimas en forma de seguidores mientras los hipnotiza, nunca mejor dicho, con su voz grave y seductora.
¿Quién dice que no podemos bailar con A QUIET MAN? El rompepistas soulero "I don't wanna lose you" lo demuestra y de qué manera.



































