Des de Flix que venen l'Andreu Peral (veu i producció) i el Genís Bagés (percussions i producció) a sacsejar el panorama musical català, i més enllà, amb la seva embriagadora proposta electrofolk. Nostre gra (Microscopi, 2025) és el seu primer àlbum, amb prou faenes mig hora, més que suficient per a deixar-te bocabadat mentre assaboreixes la suggestiva fusió entre el folclore de les Terres de l'Ebre i l'electrònica més contemporànea. Per a un ebrenc com jo mateix la satisfacció de poder parlar d'un treball com aquest porta afegit un plus de motivació i, perquè no dir-ho, d'orgull identitari.
Amb les co-produccions d’Emili Bosch (b1n0), Toni Llull, Oscar Garrober i Daviz Garcia Nostre gra arranca de la mà de les tonades tortosines de Joan Moreira (1878–1951) a "Ja no em vols". Un tall colpidor que demostra des del minut 1 que la combinació entre la penetrant percussió del Genís i la captivadora veu de l'Emili és pura màgia.
La tradició oral ens porta cap a "Pel camí de l'Ebre" i solemnes sintetitzadors obrint la porta a una cadenciosa cançó amb tendencia cap a l'urban. La segueix "Virgínia Amposta", l'única del conjunt composada íntegrament pel duo. Dedicada a la mestra i sindicalista nascuda al Pinell de Brai que va ser afusellada pel règim franquista. La percusió sembla recordar el soroll de la càrrega dels fúsils, afegint desassossec a un tema que posa la pell de gallina.
El poema musicat del rapitenc Lluís de Montsià "Delta", amb la col.laboració de la Judit Neddermann, desborda calidesa pels quatre costats, erigint-se en un homenatge immillorable a les terres on desemboca el nostre estimat riu Ebre.
La versió de l'himne republicà de la Guerra Civil Espanyola "En el frente de Gandesa" et volarà el cap. Amb una base que l'apropa a la música de club farà que puguis inclús ballar-la, una bogeria.
"Ens han deixat el crit" és un poema de l'artista polifacètica tortosina Zoraida Burgos que els TERRAE vesteixen amb una base industrial, generant tota una experiència sensorial que et passa per damunt com una sobtada ràfega de vent de dalt.
Alidé Sans participa a "La clavellinera", una dansa ancestral de La Fatarella que s'erigeix en el moment més festiu del disc, agafant-nos de la mà per a conduir-nos ballant cap a la porta de sortida de Nostre gra amb l'emotivitat de "Cançó de les plegadores". Aquí, com en altres moments del treball, la veu de l'Andreu traspassa la pell.
Gaudeix del Nostre gra de TERRAE>
Segueix als TERRAE per les xarxes>
No hay comentarios :
Publicar un comentario