Alfred Porres aka RAMPAIRE després de publicar els EP's Sol (2015) i Pedretes (2018) més el llarga durada Aigua del cel (2021) ja té nou disc al sac amb Míssils que apunten al teu cor (Hidden DIY, 2024). L'ampostí segueix aprofundint amb el seu pop-rock de sabor anglosaxó i lletres envellutades a través d'un álbum en el que repeteix equip a la producció, enregistrament i mescles a càrrec del tàndem format per l'Albert Freixas i l'Eduard González. Ambdós, ex membres d'Ix!, també l'acompanyen com a banda a les guitarres, teclats i veus el primer, i a la bateria i les programacions el segon. Completa la formació Rubén Alcazar com a baixiste, que ha tocat amb gent com la Joana Serrat, Pep Sala o Ramon Aragall.
El disc arranca amb la pegada pop de "Quan tothom s'adorm" (videoclip insertat a peu de pàgina), una que fa que s'hagi convertit en un clàssic inmediat de la carrera d'Alfred. El treball de les guitarres és espectacular, aquí tenim la primera mostra però serà una constant en tot el trebal amb les seves distorsions mesurades i sedosos reverbs incorporats. Al final ens quedará un dubte per a resoldre: <<Quan tothom s'adorm, qui vigila el món?>>.
"Per a recordar", com el seu propi títol delata, segueix aprofundint en la memòria, en aquest cas per a preguntant-nos què s'ha fet dels nostres somnis. Ens acaronen unes notes a la guitarra elèctrica que, de tan que s'estiren, arriben a fregar el cel.
Temps per a entrellaçar literatura i música amb "Rutes amigues" i "Paraules". A la primera posant en valor el poderós influx dels llibres, amb referències al poemari de Joan Salvat-Papasseit inclosos. En la segona homenatjant a l'element fonamental de qualsevol obra literària o cançó, les mateixes "paraules", tal com ens exposa Alfred amb aquest cal.ligrama: <<Com fileres de formigues, vénen i van. Per llaurar les nostres vides, vénen i van. Relat, cançó, poema, vers, pronom>>.
La commovedora "Bon dia" mostra com enmig del contexte bèl.lic d'Ucraïna l'únic consol de dos amigues és comprovar cada matí que estan vives. El pont rondant el segon minut, refinada bateria i sol de guitarra inclosos, és una d'aquelles pistes que ens anem trobem durant l'escolta per a confirmar-nos que estem davant d'un àlbum estratosfèric. Per a més inri asoma el cap un altre moment líric premium del treball: <<La llum ja s'adorm, se desdibuixa el món i una campana llunyana vetlla el nostre son>>.
Arriba la cançó titular "Míssils que apunten al teu cor" i amb ella la balada del disc amb uns cors injectant sugestió a un tall ja de per sí prou estimulant. Els sintes a lo Vangelis, una subtil electrònica i la marcial percusió completen tres minuts i quaranta cinc segons simplements meravellosos.
"Després del tro", inquietant i angoixant per moments, sobretot líricament, ens mostra la cara menys amable d'aquest cel que ens envolta. Tots estem vivint baix la seva protecció però la perspectiva canvia molt depenent de la mirada que l'enfoca.
A "Vida nostra" se't posarà la pell de gallina amb els seus dolorosos versos abraçats per una instrumentació tan minimalista com colpidora. Una que sembla deixar entreveure el batec d'un cor que mai acompanyarà a uns pares ansiosos per a estimar-lo.
