Siguenos en Facebook  Síguenos en Twitter  Siguenos en YouTube  Siguenos en Blogger  Siguenos en por RSS

Mostrando entradas con la etiqueta Catalunya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Catalunya. Mostrar todas las entradas

lunes, 21 de octubre de 2024

RAMPAIRE - "Míssils que apunten al teu cor" (Hidden DIY, 2024)


Alfred Porres aka RAMPAIRE després de publicar els EP's Sol (2015) i Pedretes (2018) més el llarga durada Aigua del cel (2021) ja té nou disc al sac amb Míssils que apunten al teu cor (Hidden DIY, 2024). L'ampostí segueix aprofundint amb el seu pop-rock de sabor anglosaxó i lletres envellutades a través d'un álbum en el que repeteix equip a la producció, enregistrament i mescles a càrrec del tàndem format per l'Albert Freixas i l'Eduard González. Ambdós, ex membres d'Ix!, també l'acompanyen com a banda a les guitarres, teclats i veus el primer, i a la bateria i les programacions el segon. Completa la formació Rubén Alcazar com a baixiste, que ha tocat amb gent com la Joana Serrat, Pep Sala o Ramon Aragall.

El disc arranca amb la pegada pop de "Quan tothom s'adorm" (videoclip insertat a peu de pàgina), una que fa que s'hagi convertit en un clàssic inmediat de la carrera d'Alfred. El treball de les guitarres és espectacular, aquí tenim la primera mostra però serà una constant en tot el trebal amb les seves distorsions mesurades i sedosos reverbs incorporats. Al final ens quedará un dubte per a resoldre: <<Quan tothom s'adorm, qui vigila el món?>>.


La nostàlgica "La primera bicicleta" fou el primer single que avançava el treball i es debat entre la tendresa de l'estrofa i la intensitat d'una imponent tornada, d'aquelles que es queden gravades a foc en el subconscient.

"Per a recordar", com el seu propi títol delata, segueix aprofundint en la memòria, en aquest cas per a preguntant-nos què s'ha fet dels nostres somnis. Ens acaronen unes notes a la guitarra elèctrica que, de tan que s'estiren, arriben a fregar el cel.
  
Temps per a entrellaçar literatura i música amb "Rutes amigues" i "Paraules". A la primera posant en valor el poderós influx dels llibres, amb referències al poemari de Joan Salvat-Papasseit inclosos. En la segona homenatjant a l'element fonamental de qualsevol obra literària o cançó, les mateixes "paraules", tal com ens exposa Alfred amb aquest cal.ligrama: <<Com fileres de formigues, vénen i van. Per llaurar les nostres vides, vénen i van. Relat, cançó, poema, vers, pronom>>.
 
La commovedora "Bon dia" mostra com enmig del contexte bèl.lic d'Ucraïna l'únic consol de dos amigues és comprovar cada matí que estan vives. El pont rondant el segon minut, refinada bateria i sol de guitarra inclosos, és una d'aquelles pistes que ens anem trobem durant l'escolta per a confirmar-nos que estem davant d'un àlbum estratosfèric. Per a més inri asoma el cap un altre moment líric premium del treball: <<La llum ja s'adorm, se desdibuixa el món i una campana llunyana vetlla el nostre son>>.
    
Arriba la cançó titular "Míssils que apunten al teu cor" i amb ella la balada del disc amb uns cors injectant sugestió a un tall ja de per sí prou estimulant. Els sintes a lo Vangelis, una subtil electrònica i la marcial percusió completen tres minuts i quaranta cinc segons simplements meravellosos.
 
"Després del tro", inquietant i angoixant per moments, sobretot líricament, ens mostra la cara menys amable d'aquest cel que ens envolta. Tots estem vivint baix la seva protecció però la perspectiva canvia molt depenent de la mirada que l'enfoca.
  
A "Vida nostra" se't posarà la pell de gallina amb els seus dolorosos versos abraçats per una instrumentació tan minimalista com colpidora. Una que sembla deixar entreveure el batec d'un cor que mai acompanyarà a uns pares ansiosos per a estimar-lo.

lunes, 12 de febrero de 2024

ÚLTIM CAVALL - "Un altre primer cop" (Discos de Kirlian, 2024)


ÚLTIM CAVALL no se querían repetir y cuatro años más cuatro meses después del lanzamiento de su segundo álbum de estudio, Alaska (Discos de Kirlian, 2019), vuelven con una buena tuneada de sonido bajo el brazo. La banda ha mudado la piel, alejándose del halo jangle-pop y shoegaze de los inicios para ahondar en su vertiente más dream-pop, despojándose casi del "dream", inyectándole un plus de groove a todas sus composiciones, haciéndolas apetecibles a un baile reposado. El resultado es Un altre primer cop (Discos de Kirlian, 2024), 10 canciones en media hora que te pasará en un suspiro, inmerso comodamente en luminosas notas vistiendo letras mayormente agridulces. 

El concepto del trabajo apuesta por la oportunidad de hacer las cosas de otra manera o para volver a equivocarte, sin resignarte, volver a ilusionarte, volver a vivir "un altre primer cop / otra primera vez".


El disco arranca con el tema que le pone nombre, "Un altre primer cop", el corte más breve del conjunto con sus dos minutos y medio de pura melancolia servida con pop de terciopelo. Le sigue "Abans de marxar" y esos sintes de neón jugueteando con azucaradas guitarras en medio de un recreo reconstituyente, de aquellos que disfrutabas en plena niñez. Luego llega esa paradiña hacia el minuto y medio de metraje para acabar de rematarnos del gusto.
   
El single presentación "Verí" (videoclip insertado a pie de página) sería algo así como el primer "hit" de Un altre primer cop, su canción más inmediata con esos lánguidos rasgueos guitarreros abriendo un melón todo él bien sabroso. La misma guitarra que evolucionará hacia destellos de elegante soul. Nada mejor para contrarestar los efectos de ese mismo "veneno" que un contorneo de caderas al ritmo de este maravilloso medio tiempo.

Los flashes de los ochenteros sintes de "Ariadna" intentar aliviar la inquietud que puede originar el poder sentirnos desconcertados en ciertos momentos de la vida, sin rumbo aparente. Recuperamos la orientación con la resplandeciente, que no animosa, "El teu vinil". Hay que tener en cuenta que se cimienta sobre los restos de un desamor pero eso sí, lo que nos transmite reconforta y mucho.

En "Estel" la ley de la gravedad fracasa estrepitosamente por lo que no queda otra que flotar por entre esa pareja tan bien avenida que siguen formando centelleantes sintes con deliciosos punteos de guitarra. La sinuosa "El buit" armada de amagos, pausas y cambios de ritmo, nos demuestra una vez más que ÚLTIM CAVALL estiran o comprimen los ambientes de sus composiciones con una habilidad insultante y resultado óptimo garantizado. 

La nostálgica "Mons" nos teletransporta a la más tierna infancia dónde la imaginación se erige tan decisiva para preservar esa inocencia tan placentera. La aparición de la trompeta pone la guinda a otro gustoso corte.

lunes, 5 de febrero de 2024

OBSCENS - "Sota un cel sord" (2023)


Adolfo «Xoco» Aixalà Ollés a la guitarra, Javier Franch «Xiri» a la bateria, Jordi Valldepérez «ValldE» als teclats, Jordi Mendoza al baix i Ernest Redó a la veu formen OBSCENS i tenen flamant segon disc per al teu ús i gaudiment amb Sota un cel sord (2023). La seva fórmula de rock clàssic en català amb marcat segell ebrenc, la majoria dels seus integrants són de Tortosa, es mostra poderosament afinada, desprenent energia, talent i compromís social a parts iguals.

El disc arrenca amb el monumental rock progressiu de "Sens pressa" i intenses notes al piano presentant-lo. Enseguida s'afegirant a la festa la guitarra, baix i bateria amb l'Ernest, primer recitant, després ja desplegant la seva corpulència vocal. Al segon minut ens passa per damunt un canvi de ritme tan inesperat com encisador posant el llaç de regal a un tall incontestable.

"Andana quatre" (videoclip insertat a peu de pàgina) va ser el single avançament de Sota un cel sord amb el seu hard-rock directe a la vena. Si aquest tren que sortirà de "l'andana 4" porta com a maquinistes als OBSCENS jo m'hi pujo amb els ulls tancats i amb aquest equipatge: <<Ni maletes, no cal pes, no hi ha més que un vagó que a nous indrets se l'emporta>>.


El tall titular "Sota un cel sord" amb el binomi guitarra/orgue ben compenetrat, exposa el drama de la immigració, quan un escapa de la misèria i el panorama que es troba no resulta tan salvador. Els teclats segueixen ben presents a la punyent "Dos de deu", punt àlgid d'emotivitat i commoció al disc amb la xacra de la pederàstia de fons. Rondant el minut quatre la cançó muta uns moments cap a la psicodèlia, esclafant als dimonis amb sotana ni que sigui amb el poder de la música.

La balada "Els amants" amb una línea de baix imperial des del minut cero que s'alia amb els sommiadors sintes, fins que arriba el decisiu "solo" de guitarra als dos minuts i mig de metratge per a emmarcar un altre temarraco. 

El mig temps "Sal a la sang" brilla amb les seves notes contundents i lírica vitalista. Em transmet llibertat, natura, ganes de gaudir del nostre entorn deltaic. Vinga, anem-hi! 

"Noia amb ulls de gata" es la segona balada del disc amb els teclats (piano i sintes) acaronant la veu de l'Ernest, exposant un amor en majúscules com a llenç sobre el que pintar una cançó deliciosa.

viernes, 5 de abril de 2013

Exposición "Art Emergent #2" en Amposta (Tarragona) - 6 abril de 2013

Art Emergent #2

Josep Juan, Anna Urioste Torné i Ekain Olaizola Lizarralde, Vicent Matamoros, Pau Itarte Valls
Con la voluntad de apoyar a la nueva creación y a los artistas emergentes de las Tierras del Ebro (sur de Cataluña), el Centro de Arte Lo Pati con el apoyo de los Servicios Territoriales de Cultura de la Generalitat de Cataluña, presentan esta segunda edición del ciclo Arte Emergente TE. 
En esta exposición podremos ver un amplio abanico de lenguajes propios de las artes visuales contemporáneas: vídeo arte, instalaciones multimedia, esculturas, arte sonoro y un documental creativo.

La mayoría de las temáticas que abordan las obras giran alrededor de cuestiones relacionadas con el entorno natural y la singularidad cultural de las Tierras del Ebro. Trabajos, todos ellos, muy comprometidos y fruto de un proceso de investigación y creación encomiables. La muestra la configuran:

Josep Juan, La fina línia dolça (2012)
Anna Urioste Torné i Ekain Olaizola Lizarralde, Cementiri de Vaixells (2012)
Vicent Matamoros, Fragments de l’Ebre (2013)
Pau Itarte Valls, Escenes de la vida de l’Etern retorn (2012)

La inauguración de la exposición tendrá lugar el sábado día 6 de abril a las 20 h. El acto irá precedido (a las 19 h) de una visita guiada a cargo de los artistas participantes a la muestra. Para cerrar la velada a las 22.30h se presentará en directo el proyecto audiovisual el L'Etern Retorn, con canciones de Josep Bordes (Pepet i Marieta) y vídeos de Pau Itarte.