OBSCENS - "Sota un cel sord" (2023)

Adolfo «Xoco» Aixalà Ollés a la guitarra, Javier Franch «Xiri» a la bateria, Jordi Valldepérez «ValldE» als teclats, Jordi Mendoza al baix i Ernest Redó a la veu formen OBSCENS i tenen flamant segon disc per al teu ús i gaudiment amb Sota un cel sord (2023). La seva fórmula de rock clàssic en català amb marcat segell ebrenc, la majoria dels seus integrants són de Tortosa, es mostra poderosament afinada, desprenent energia, talent i compromís social a parts iguals.

El disc arrenca amb el monumental rock progressiu de "Sens pressa" i intenses notes al piano presentant-lo. Enseguida s'afegirant a la festa la guitarra, baix i bateria amb l'Ernest, primer recitant, després ja desplegant la seva corpulència vocal. Al segon minut ens passa per damunt un canvi de ritme tan inesperat com encisador posant el llaç de regal a un tall incontestable.

"Andana quatre" (videoclip insertat a peu de pàgina) va ser el single avançament de Sota un cel sord amb el seu hard-rock directe a la vena. Si aquest tren que sortirà de "l'andana 4" porta com a maquinistes als OBSCENS jo m'hi pujo amb els ulls tancats i amb aquest equipatge: <<Ni maletes, no cal pes, no hi ha més que un vagó que a nous indrets se l'emporta>>.

El tall titular "Sota un cel sord" amb el binomi guitarra/orgue ben compenetrat, exposa el drama de la immigració, quan un escapa de la misèria i el panorama que es troba no resulta tan salvador. Els teclats segueixen ben presents a la punyent "Dos de deu", punt àlgid d'emotivitat i commoció al disc amb la xacra de la pederàstia de fons. Rondant el minut quatre la cançó muta uns moments cap a la psicodèlia, esclafant als dimonis amb sotana ni que sigui amb el poder de la música.

La balada "Els amants" amb una línea de baix imperial des del minut cero que s'alia amb els sommiadors sintes, fins que arriba el decisiu "solo" de guitarra als dos minuts i mig de metratge per a emmarcar un altre temarraco. 

El mig temps "Sal a la sang" brilla amb les seves notes contundents i lírica vitalista. Em transmet llibertat, natura, ganes de gaudir del nostre entorn deltaic. Vinga, anem-hi! 

"Noia amb ulls de gata" es la segona balada del disc amb els teclats (piano i sintes) acaronant la veu de l'Ernest, exposant un amor en majúscules com a llenç sobre el que pintar una cançó deliciosa.

TEMPS AL TEMPS - "Hivern" (2021)

TEMPS AL TEMPS estan en marxa com a grup des del 2003 amb Josep Guàrdia (veu i guitarra rítmica) d'Arens de Lledó com a membre fixe. En la actualitat la banda passa a ser duo amb l'Enric Sunyer (guitarra solista) de Batea. Una formació que posa música a poesies d'autors de La Franja, Terra Alta i Matarranya, Catalunya i Aragó. El seu projecte està molt connectat al territori, un que no entén de fronteres sinó d'identitat comuna, costums i tradicions. Amb fort tret reivindicatiu de la particularitat d'un parlar dins de la llengua catalana, eix fonamental d'unió per a una demarcació amb paisatges tan col.lectius.

Tal com ells diuen, TEMPS AL TEMPS es trobem còmodes amb la naturalesa, la vida en petit format, al poble, sense pressa, conservant el patrimoni que representen els costums i les maneres de parlar, donant valor als poetes locals, i tots aquells creadors que, amateurs en el nostre entorn, troben la bellesa al seu voltant i senten la necessitat d’expressar-la.

Musicalment poden navegar entre cantautors també catalanoparlants, com Ramon Muntaner o l'Ovidi Montllor, i un folk americà amb solera d'artistes com la Joan Baez o el Bob Dylan menys elèctric.

El seu més recent treball és l'EP "Hivern" (2021), amb 6 cançons més una versió del seu tema principal, "Bruixes".

Arranca l'escolta amb la cançó que li dona títol. Un suau arpegi guitarrer ens dona la benvinguda amb la incorporació de la guitarra elèctrica per a fer-lo créixer. Tot això mentre ens deleitem amb la descripció del paisatge hivernal de la Terra Alta i el Matarranya que conté un poema de la Cesca Calaf, d’arrels Calaceitanes.

La lletra de "Les Bruixes" és una adaptació del poema homònim de Desideri Lombarte, poeta de referència a l’Aragó catalanòfon. Armònicament em recorda sutilment a "Cançó de La Plaça del Diamant" del Ramon Muntaner. Meravellós tall que no podría tenir  millor reflexe visual que amb el seu videoclip (insertat a peu de pàgina), a partir de dibuixos de l'il.lustrador Albert Asensio, el mateix que vesteix la bucòlica portada del disc.

"Les Oliveres" és una adaptació del poema original d’Andreu Alanyà, originari de Batea, pagès i paleta d’ofici. Parla del record del seu pare que li evoquen les oliveres que junts van collir i treballar durant tants anys. Tot i l'aire melancòlic que desprén, instrumentalment és la cançó amb més estructura pop del conjunt, una combinació que augmenta el seu encanteri.

A "Foc i Flama" hi han dos poemes de Desideri Lombarte que, al compartir temàtica, s’han agrupat en una única cançó. Magistral adaptació amb una part parlada a l'estrofa, solemne, que desemboca en una tornada cantada, culminant el seu místic missatge.

OBSCENS - "Nem-hi!!" (autoeditat, 2019)

El diccionari defineix l’adjectiu «Obscè» com a «ofendre greument el pudor». OBSCENS ho aconsegueixen de sobres amb el seu posat de rockeros indomables; actitud i energia desbordant al damunt l'escenari; i sobretot, per la seva proposta musical, un rock atemporal amb pincellades hard-rock, del de tota la vida, hereu de bandes clàssiques com Led Zeppelin, o a nivell nacional els Sangtraït.

OBSCENS debuten discogràficament aquest 2019 amb Nem-hi, però no són ni molt menys uns nouvinguts, tenen el cul pelat en això de la música. Constituïts com a banda al 2017 amb aquesta alineació: Adolfo «Xoco» Aixalà Ollés a la guitarra (Zoukra, Zenith, Cabello de Àngel, Sumatra…), Xavier Franch Grau «Chiri» a la bateria (tècnic de so, A Quiet Man, Montse Castellà , La moto del Monaguillo…), Jordi Valldepérez als teclats (AB6, Canteen Keepers, Belenyo, Ankes, Confutatis Maledictis…), Jordi Mendoza al baix (mestre d’Educació Musical, Bacuum, Kartommcha Orquestra, Dejavú Versions, Secakgod, X Versions…) i Ernest Redó a la veu (mestre d’Educació Musical, lletrista, Bacuum, Zoo, La banda del Yuyu, Most…).

A Nem-hi trobaràs set cançons on la guitarra elèctrica és l'eix vertebrador, acaronada per la veu del seu carismàtic frontman Ernest i recolzada per un baix latent, una dinàmica bateria i uns subtils i efectius teclats.