RAMPAIRE - "Aire" (Hidden DIY, 2026)

Aire (Hidden DIY, 2026) és el nou llarga durada del projecte personal del artista visual, músic i professor ampostí Alfred Porres. Com a RAMPAIRE des de 2015 ha publicat 2 EP’s, 1 doble senzill i 4 discos, vestint-los amb una sonoritat pop-rock de sabor anglosaxó amb pincellades d’americana i lírica ben polida. Una que té molt present les emocions humanes i el territori.

El present treball batega durant 12 cançons amb l’honestedat pròpia de les lletres de l’Alfred emmarcades pel seu pop d’autor madur, tal com ell mateix es defineix.

Arranca amb el compte enrere de "L'enlairament" i distorsió guitarrera establint conversa afable amb la marcial percussió i una tornada que és pura pegada pop. La fussió entre ambients espacials i rutines domèstiques funciona com un cohet, mai millor dit.

L'encoratjadora "Lo trampolí" (videoclip inserit a peu de página) ens convida a saltar sense xarxa. Oco al joc de paraules que inicia el tall: <<Tard, mai no és massa tard per dir-te que mai és tard. Mai, tard no és massa mai, per viure demà no ho és mai>>.

"La felicitat" es va traient les lleganyes a poc a poc, igual que el protagonista del tall, a mesura que va avançant l'estrofa. Quan arriba la dolçor de la tornada Alfred uneix dos de les seves passions, l'envellutada lírica i els Beatles, fent referència al "Happiness is a warm gun" dels britànics: <<La felicitat és una pistola calenta, si et tremola la mà, si no tens prou fermesa dispararà en totes direccions fins esgotar tota la munició>>. 

Les notes estirades de guitarra a "La cançó" intenten reanimar el pols de tantes cançons oblidades. Ja avisem que en aquesta no farà falta.

Entrem en zona d'altes emissions de tendresa amb "La mare", un homenatge a la que ens dona la vida amb una secció rítmica molt jefa, rebosant flow farcit d'elegància. El tancament líric són focs artificials: <<Si no vius, no viu, no dorm, si no dorms, si ets lluny, no és aquí tot i ser-hi el cos, si te'n rius, somriu i fa girar el món, al compàs del teu li batega el cor>>.

Ens venen sabors d'assossegada americana amb "La casa". Aquí funciona com a metàfora de la vida y ens porta de la mà cap als sintetitzadors vuitanteros de la nostàlgica "Les orenetes". Meravellosa cançó. Encara que la seva lletra digui que "res no és per sempre" natros ens quedaríem a viure permanentment entre les seves notes. De seguida els teclats tornen a ensenyar múscul, en aquest cas acompanyats d'inquietant electrònica a "La guerra". La violència domèstica és el blanc d'una lletra que va exposant poèticament una situació malauradament massa habitual.

RAMPAIRE - "Míssils que apunten al teu cor" (Hidden DIY, 2024)

Alfred Porres aka RAMPAIRE després de publicar els EP's Sol (2015) i Pedretes (2018) més els llarga durada L'era de les revolucions (2019) i  Aigua del cel (2021), ja té nou disc al sac amb Míssils que apunten al teu cor (Hidden DIY, 2024). L'ampostí segueix aprofundint amb el seu pop-rock de sabor anglosaxó i lletres envellutades a través d'un álbum en el que repeteix equip a la producció, enregistrament i mescles a càrrec del tàndem format per l'Albert Freixas i l'Eduard González. Ambdós, ex membres d'Ix!, també l'acompanyen com a banda a les guitarres, teclats i veus el primer, i a la bateria i les programacions el segon. Completa la formació Rubén Alcazar com a baixiste, que ha tocat amb gent com la Joana Serrat, Pep Sala o Ramon Aragall.

El disc arranca amb la pegada pop de "Quan tothom s'adorm" (videoclip insertat a peu de pàgina), una que fa que s'hagi convertit en un clàssic inmediat de la carrera d'Alfred. El treball de les guitarres és espectacular, aquí tenim la primera mostra però serà una constant en tot el trebal amb les seves distorsions mesurades i sedosos reverbs incorporats. Al final ens quedará un dubte per a resoldre: <<Quan tothom s'adorm, qui vigila el món?>>.

La nostàlgica "La primera bicicleta" fou el primer single que avançava el treball i es debat entre la tendresa de l'estrofa i la intensitat d'una imponent tornada, d'aquelles que es queden gravades a foc en el subconscient.

"Per a recordar", com el seu propi títol delata, segueix aprofundint en la memòria, en aquest cas per a preguntant-nos què s'ha fet dels nostres somnis. Ens acaronen unes notes a la guitarra elèctrica que, de tan que s'estiren, arriben a fregar el cel.

  

Temps per a entrellaçar literatura i música amb "Rutes amigues" i "Paraules". A la primera posant en valor el poderós influx dels llibres, amb referències al poemari de Joan Salvat-Papasseit inclosos. En la segona homenatjant a l'element fonamental de qualsevol obra literària o cançó, les mateixes "paraules", tal com ens exposa Alfred amb aquest cal.ligrama: <<Com fileres de formigues, vénen i van. Per llaurar les nostres vides, vénen i van. Relat, cançó, poema, vers, pronom>>.

 

La commovedora "Bon dia" mostra com enmig del contexte bèl.lic d'Ucraïna l'únic consol de dos amigues és comprovar cada matí que estan vives. El pont rondant el segon minut, refinada bateria i sol de guitarra inclosos, és una d'aquelles pistes que ens anem trobem durant l'escolta per a confirmar-nos que estem davant d'un àlbum estratosfèric. Per a més inri asoma el cap un altre moment líric premium del treball: <<La llum ja s'adorm, se desdibuixa el món i una campana llunyana vetlla el nostre son>>.

    

Arriba la cançó titular "Míssils que apunten al teu cor" i amb ella la balada del disc amb uns cors injectant sugestió a un tall ja de per sí prou estimulant. Els sintes a lo Vangelis, una subtil electrònica i la marcial percusió completen tres minuts i quaranta cinc segons simplements meravellosos.

 

"Després del tro", inquietant i angoixant per moments, sobretot líricament, ens mostra la cara menys amable d'aquest cel que ens envolta. Tots estem vivint baix la seva protecció però la perspectiva canvia molt depenent de la mirada que l'enfoca.

  

A "Vida nostra" se't posarà la pell de gallina amb els seus dolorosos versos abraçats per una instrumentació tan minimalista com colpidora. Una que sembla deixar entreveure el batec d'un cor que mai acompanyarà a uns pares ansiosos per a estimar-lo.