Siguenos en Facebook  Síguenos en Twitter  Siguenos en YouTube  Siguenos en Blogger  Siguenos en por RSS

lunes, 6 de julio de 2015

CANET ROCK 015 - "Tornarem a parlar tendrament d'aquesta terra!" (4 Juliol 2015)

Al igual que el Canet Rock, un servidor fa 40 anys aquest 2015. Generació que vam viure de ple l’explosió del Rock Català a la década dels 90. Per moments al tancar els ulls, retrocedia a aquell inolvidable 14 Juny 1991 “La Gran Nit del Sant Jordi”. No tan sols per l’actuació de La Banda Impossible sino per l’ambient que es respirava a Canet, oxigen de Rock Català descomptant els dies per la propera edició.


Més de 20.000 persones es donaven cita al Canet Rock 015, en la seva segona festa del segle XXI consolidada amb aquesta nova edició. 18 bandes per tots els estils amb un denominador comú, defensar la cultura del nostre País i com no, gaudir d'un dels millors plaers, la música en viu.

Pablo and The Appleheads, Lausana i la veu dolça de Bikimel donaven pas a Cris Juanico, antic frontman dels Ja t’ho dirè, que repetiria més tard amb La Banda Impossible. “Junts” la cançó de l'estiu a TV3 arribava de la mà de Projecte Mut per seguidament, i ja amb un ambient més aglomerat, mou-rens al ritme del Folk de la Joana Serrat.


Les primeres desfilades de col·laboracions es produïen gràcies a la banda de La Bisbal d’Empordà Sanjosex (entre amics). Bikimel, Mazoni, el gran Quico Pi de la Serra, Carles Belda i Guillarmino, un a un, i tots junts al final per corejar “Puta” un dels hits de la banda. A un quart de vuit, es preveia l’hora de produir-se un dels primers grans moments de la nit. I així va ser. La Iaia, amb el seu “L’Òs” com a traca final, feien enlairar milers de braços al sò del pop més Indie del festival. Torn per Joan Dausà, Premi Gaudí 2014 a la BSO de la pel.licula Barcelona Nit d’Estiu que aprofitava per presentar nou tema, en aquesta ocasió de la segona part sota el títol Barcelona Nit d’hivern.


Els Amics de les Arts, un dels plats forts de la nit, amb cançons com “Jean Luc” o “Louisina o els camps de cotó” deixaven constància que són, sens dubte, una de las bandes més rellevants del panorama del Pop-Rock Català. Aprofitant el dècim aniversari de la seva creació, el setlist estava imprès amb cançons escollides pels seus propis seguidors i espectadors del Canet Rock.

Ja en plena foscor, passades les 22:00 hores, el que molts van batejar com la gran actuació d’aquesta edició. La Companyia Elèctrica Dharma (únic grup que ha estat a totes les edicions del Canet Rock) van commemorar les quatre dècades del festival recordant, com no, a Josep Fortuny, bateria, lletrista i membre fundador de la formació al 1.975. Bogeria absoluta amb “La presó del Rei de França” un dels símbols de la música tradicional catalana o emoció a flor de pell amb “La gent vol viure en pau”, tot vestit amb l’acompanyament dels Comediants. Minuts que quedaràn enregistrats per sempre a la nostre memòria.

Moment àlgid que va continuar amb Josep Maria Mainat d’amunt l’escenari. Un dels principals impulsors juntament amb la Gemma Recoder (directora del festival) del retorn del Canet Rock. He de reconèixer que inicialment no entenia, tot i la seva implicació, el seu moment de gloria rememorant cançons de La Trinca. Donç bé, la meva intuïció va ser nefasta i en Mainat va estar senzillament fantàstic, defensant a més a més, el dret a decidir.

I si per molts la Companyia Elèctrica Dharma van ser els principals protagonistes del Canet Rock 015, per molts altres va ser-ho La Banda Impossible. En total 18 músics que anaven prenen el relleu per oferir i defensar el bo i millor del Rock Català dels anys 90. Les veus de Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Lluís Gavaldà (Els Pets), Jofre Bardagí (Glaucs), Quim Mandado (Sangtraït), Natxo Tarrès (Gossos), Cris Juanico (Ja t’ho dirè) i Pemi Fortuny (Lax’n’busto), que tornava als escenaris desprès de 9 anys, s’anaven alternant unes amb altres acompanyats per la banda formada per Joan Reig (Els Pets), Pemi Rovirosa (Lax’n’busto), Roger Farré (Gossos) i Eduard Font (Glaucs, Sopa de Cabra), sota la direcció d’Oriol Farré (Gossos).

Peces mítiques de cada banda que es van traduir en un autèntic deliri dels assistents, llàgrimes incloses. Entre d’altres van sonar, “Miami Beach” dels Lax’n’Busto, “Ei, Joan” dels Ja t’ho dirè, “Ho tornaria a fer” de Glaucs, “El Vol de l’home Ocell” de Sangtraït, que va servir per recordar als grans Carles Sabater, Marc Grau i Joan Cardona (Ninyin), “Corren” dels Gossos a la cual es fa afegir l’Alguer Miquel (Txarango) i on en Cris Juanico va aprofitar per reclamar un IVA cultural just, “L’empordà” mítica dels Sopa i un “Bon dia” de Els Pets per acabar la festa tots junts sobre l’escenari. En una paraula: Bestial. Només una puntualització, ja que desconec els motius… però vaig trobar a faltar especialment al Pep Sala i a l’Adrià Puntí.

Aquí no s’acabava tot, quedava encara molta nit per endavant. Els Catarres, un dels grups amb més caràcter festiu i La Pegatina, que cal a dir en aquesta època actual ón les xarxes socials són essencials per la promoció en general, la banda liderada per Adrià Salas és la que s’endú el ‘premi’ a la formació (del cartell) amb mes likes a Facebook, prop ja dels 200.000 seguidors. Un detall molt significatiu del moment pletòric que viu la banda repartida entre Montcada i Reixac, Badalona, la Barceloneta i Rennes.


La cara més Rockera arribava amb el torn dels Lax’n’busto liderats pel Salva Racero, m'atreviré a dir (a títol personal) el millor frontman actualment del Rock Català. Enorme presència i una veu realment espectacular. Un 10 pels Lax que van donar-ho absolutament tot.

Tram final amb Oques Grasses i Txarango. El primers van despullar de cintura cap adalt a bona part dels assistents ondejant les samarretes. “Sexy” o “Cavall estable” no van faltar al seu tracklist. I Txarango, formació que arrassa per allà ón passa, va compartir la darrera estona convidant pujar de nou a la Companyia Elèctrica Dharma per signar el final d’un llibre acabat d’escriure e històric alhora. “Música de carrer” o “Quant tot s’enlaire” eren banda sonora de la sortida del sol la matinada del 4 al 5 de juliol del 2015. Dia que recordarem per sempre.

No puc acabar sense felicitar a tota la gentada i empreses implicades al festival per la seva perfecte organització. ¡Un 10! ¡Tornarem al 2016! ¡Tornarem a parlar tendrament d’aquesta terra!

Imatges de David Quince - Música Crónica - excepte les dues últimes de Gisela Jané Fotografía (clica a sobre per accedir al seu facebook) ¡Gràcies!

No hay comentarios :

Publicar un comentario en la entrada